El món de les conserves dolces és més ampli del que sembla a simple vista perquè no totes les receptes amb fruita es poden considerar melmelades.

Encara que per a molts, els termes «confitura», «melmelada», «compota» i «gelea» són sinònims i se solen usar indistintament, realment es tracta de productes diferents i la diferència està principalment en la proporció de sucre i el procés d’elaboració. De manera que, abans d’estendre qualsevol d’elles en la nostra torrada o les nostres galetes, o d’emprar-les en una recepta, és convenient saber diferenciar-les molt bé.

T’expliquem les principals diferències entre melmelades, confitures i gelea i altres elaboracions. Podem establir diferents tipus de conserves a base de fruita.

  • Melmelada: és la conserva clàssica amb fruita fresca i una proporció de sucre de ½ a ¾ parts del total. Pot tenir textura batuda/cremosa o amb trossets. Solen ser menys espesses i menys ensucrades que les confitures.El contingut mínim de fruita mai pot ser inferior als 30 g per cada 100 g de melmelada final. La melmelada extra és aquella que utilitza un mínim de 50 g de fruita per cada 100 g de producte final. És a dir, una melmelada ha de presentar, com a mínim, un 30% de fruita, i només serà de categoria extra si és el 50%.
  • Confitura: conté trossos més grans de fruita i fins i tot fruita sencera suspesa en un almívar que fa que sigui major la proporció de sucre: 1:1 i fins i tot 1,5:1. És un producte més espès i dolç que la melmelada.
  • Gelea: a diferència de les melmelades, són transparents i sòlides perquè s’elaboren amb el suc o la infusió de les fruites que posteriorment es cola. Tenen aparença de gelatina de colors i exigeixen menys cocció que les melmelades. El resultat és gairebé una llaminadura, espessa, gomosa, llisa i brillant, molt emprada per a la rebosteria i l’elaboració de dolços.
  • Almívar: quan la fruita es conserva sencera (si és petita) o en trossos en un xarop de sucre. Per exemple, per a fer préssecs en almívar usem 1 kg de la fruita, 250 gr de sucre i 1 litre d’aigua.
  • Compota: és bàsicament fruita cuita, sense més. S’afegeix poc sucre o fins i tot res. Les compotes requereixen fruita amb una polpa més carnosa i per això especialment pomes, peres i, opcionalment, prunes solen ser susceptibles de compota.
  • Dolç de fruites: realment és puré de fruites que es couenen un almívar lentament durant bastant tempsfins que estiguin molt concentrats. El codony és l’exemple més conegut d’aquesta mena d’elaboració. El dolç de fruita ésmolt sòlid i es pot tallar enfront de la compota que és més untuosa.

Trobaràs tots els productes necessaris per a preparar conserves en les parades del mercat de Lesseps.